Lleng?es rom?niques

Llengues romaniques, un grup de llengues relacionades de la familia Indoeuropea que es va desenvolupar a partir del llati, inclou espanyol, portugues, catala, Gallec, frances, Occita, italia, Sard, llengues Romanx; romanes, moldau, aixi com les llengues Dalmates que van desapareixer al segle 19. Les llengues romaniques van sorgir en el proces de Romanitzacio pels Romans d'extensos territoris al sud, sud-oest i al centre D'Europa Occidental des del segle 3 AC fins al segle 2 dc. La llengua llatina plantada pels Romans, despres d'haver interactuat amb les llengues locals dels habitants indigenes, va servir com a font d'educacio per a les futures llengues Romaniques. El llati, com a llengua guanyadora, s'ha convertit en la llengua fonamental de totes les llengues Romaniques. Historicament estretament relacionades amb el llati, les llengues Romaniques al llarg dels segles del seu desenvolupament s'han diferenciat en gran mesura de la llengua llatina. Les llengues romaniques i, per tant, les novel * les dels seus pobles, van patir diversos canvis en el seu desenvolupament.

La historia de la llengua romanesa es tan contradictoria com la historia del poble romanes. Aquesta inconsistencia s'explica per dos motius: la manca de fonts historiques, sobretot escrites, aixi com els interessos politics. Hi ha diverses versions del desenvolupament de la llengua romanesa, que es basen en diferents interpretacions de la historia del poble romanes. En general, la cronologia de la formacio de la llengua romanesa moderna sobre la base del llati popular Daci es la seguent:

* les llengues autoctones Dels Balcans (Getes, Dacis, Taules, Illiris, etc.) al SEGLE II DC.;

* llati popular (Dacia Romana com a Part de l'Imperi Roma) DELS segles II—III DC;

* Llati balcanic dels segles IV-VII abans de la migracio Eslava;

* el periode Del bilinguisme Eslau-Romanic dels segles VIII-XI;

* formacio De la llengua Protoromanesa dels segles XII-XIII;

* Llengua romanesa antiga o Valaca dels segles XIV-XVIII;

* Llengua romanesa del segle XIX-XXI.

La versio oficial de la historia de la llengua romanesa, reconeguda per la majoria dels historiadors moderns, es basa en la teoria de la Romanitzacio rapida de La Dacia Occidental. Segons aquesta teoria, l'Imperi Roma va colonitzar Dacia en un periode forca curt als segles II—III dc. La Romanitzacio linguistica intensiva de Dacia probablement va tenir lloc fins i tot abans de la presa de part de les terres Dacies per L'Emperador Traja. Despres de la presa del territori al nord del Danubi despres del 102-103 dc, fins a la sortida de les tropes Romanes i l'administracio el 275 DC, la Romanitzacio dels Dacis va continuar.

El discurs popular llati De La Dacia Romana als segles II-III dc encara es trobava en un unic espai linguistic i cultural de l'imperi i va mantenir el contacte amb ell. La influencia de les llengues autoctones es va intensificar nomes despres del debilitament de l'imperi als segles III—VI, i fins ara la parla llatina dels Balcans era nomes un dialecte de la llengua llatina. Aqui, com a totes les altres provincies de l'imperi, van penetrar els Primers Celtes i Italianismes, que van aconseguir estendre's a Dacia.

Al mateix temps, la periferia de la zona del llati popular a la Peninsula Balcanica dona als processos d'evolucio un caracter peculiar. En primer lloc, el llati vernacle Dels Balcans es Va Italianitzar en gran part, ja que la majoria dels colons eren D'Italia i les innovacions linguistiques en la parla italiana van arribar a la Dacia per onades, la qual cosa explica la proximitat del romanes a l'italia, amb el qual te molt mes en comu que amb altres llengues Romaniques. Aixi, en romanes i italia, la forma plural unificadora dels substantius en-s no va tenir temps d'arrelar, com en totes les llengues Romanes Occidentals, la mateixa forma en-s, pero ja per a la designacio de la segona persona del singular del present temps del verb va ser substituit per la forma in-i en italia i romanes.

L'absencia de ciutats A Dacia i la forta influencia del primitiu sistema comunal dels Getes i Els Dacis tambe van fer que, a diferencia de les regions occidentals, les ciutats no es desenvolupessin aqui (aviat es va destruir un grup De camps militars Romans), no hi havia cultura urbana, no hi havia xarxes d'escoles Romanes i educacio Romana. L'escriptura llatina no s'ha conservat a Dacia. Aixi, despres de la marxa Dels Romans, el llati vernacle de la poblacio Romanica I Romanitzada Dels Balcans va continuar sent la llengua parlada de la poblacio pastoral rural, no carregada per la influencia llibresca del llati classic. Culturalment, un altre llegat important De Roma va ser l'adopcio del cristianisme primitiu per part de families mixtes i Romanitzades.

Malgrat la rapida assimilacio de les poblacions autoctones Illiri i Daci, el llati vernacle Dels Balcans va conservar alguns lexemes periferics d'aquestes llengues, i tambe va comencar a experimentar una adaptacio fonetica d'acord amb l'estructura linguistica de les llengues del substrat, de la mateixa manera que el llati vernacle de La Galia va adquirir elements Celtes i Espanya – Mediterranis. Als segles III—VI, el llati popular va patir una serie de canvis fonetics forca significatius especifics d'aquesta regio. Alguns dels canvis es van deure a l'evolucio interna de la llengua llatina del sistema d'estres tonic al de potencia, pero el resultat final dels canvis fonetics es va deure a la influencia del substrat.

La migracio Dels Eslaus als segles VII—I es va convertir en el segon moment central de la formacio de la llengua romanesa. Les migracions D'Eslaus al territori de l'Imperi Bizanti eren bastant massius i van conduir a L'Eslavitzacio gradual de les regions centrals dels Balcans. Com a resultat, la poblacio no Eslava es va mantenir nomes a la periferia de la peninsula (a l'extrem sud—Grecs i Albanesos i a l'extrem nord – els avantpassats dels romanesos moderns – Valacs). Aquest fet d'Esclavitzacio massiva de la poblacio es forca sorprenent per si mateix, ja que la llengua oficial de l'imperi era el grec, que tenia una rica historia i tradicio literaria. Encara que va ser parlat per una part significativa de la poblacio al Sud Del Danubi, el grec mai es va convertir en la llengua materna de la majoria de la poblacio de la peninsula, i el seu abast es va reduir gradualment amb cada segle, fins que es va veure amenacat de ser suplantat per la llengua turca al final del periode medieval. Encara mes linguistes i historiadors moderns es sorprenen per un altre fet: com ja sabeu, els Eslaus es van traslladar al territori Dels Balcans des dels Carpats ucrainesos i Els Carpats, es a dir, de nord a sud. Pero, com explicar llavors la preservacio persistent de la poblacio De parla Romana precisament al nord, i no al sud del Danubi, on va ser assimilada majoritariament? D'una manera o altra, la poblacio Eslava, com els Alemanys de l'Imperi Roma D'Occident, s'inclou rapidament en la vida politica, economica i cultural de l'Imperi Bizanti i la Peninsula Balcanica. Els Eslaus estan fent intents actius i forca reeixits de crear el seu propi estat, apareix el Primer regne bulgar, liderant una annexio activa de les terres dels antics imperis. A mes, a diferencia dels regnes barbars d'occident, el regne bulgar esta format per la majoria Eslava (amb la noblesa Turca), i la llengua oficial es converteix en la llengua Eslava Antiga (i no llatina), per a la qual es va introduir l'alfabet Cirilic. A mes, durant les migracions Eslaves, una part important dels Eslaus transiten pel territori de l'antiga Dacia, s'hi estableixen, com ho demostren nombrosos toponims Eslaus al territori de Romania i Moldavia, entren en estrets contactes amb la poblacio romanica local.

Конец ознакомительного фрагмента.